Estan formades per un conjunt d’elements resistents, units o engalzats entre si, que constitueixen l’esquelet de diversos tipus d’objectes o de construccions. Les més usuals són les estructures metàl·liques i les de formigó.
Segons la disposició dels seus elements, aquest tipus d’estructures les podem classificar en:   tramades,   trianguladesi   penjants.

 Estructures tramades

Aquestes estructures són formades per barres verticals (columnes i pilars) i barres horitzontals (bigues) que s’uneixen entre si de forma rígida per aconseguir formes tridimensionals. Els materials més utilitzats en aquest tipus d’estructures són el formigó armat (que incorpora barres d’acer corrugat dins l’estructura de formigó), l’acer i en menor mesura la fusta. Són les estructures utilitzades en la construcció de cases i d’edificis.

 Estructures triangulades

El gran desenvolupament de les estructures metàl·liques va tenir lloc a partir de la Revolució Industrial del segle xix. La pedra i la fusta van començar a ser substituïdes per l’acer, que es podia treballar més fàcilment unint peces senzilles i formant triangles, que és la forma geomètrica més simple que proporciona rigidesa, major resistència i resulta més lleugera.
Tres peces unides formant un triangle constitueixen una estructura rígida encara que les seves unions no ho siguin.
Gairebé totes les grans estructures metàl·liques són triangulades: cobertes de naus, grues de construcció, torres d’alta tensió, etc.

 Estructures penjants

Les estructures penjants són les que suporten el pes de la construcció per mitjà de cables o barres (anomenats tirants) que van units a peces de suport. Són utilitzades en ponts, envelats, etc.

Les unions d’una estructura metàl·lica poden ser   rígides(no permeten el moviment dels elements units) o   articulades(sí que ho permeten). El   nusés el punt on s’uneixen els elements de l’estructura.

 B Estructures laminars o carcassa

Estan formades per làmines o plafons units entre si que solen envoltar l’objecte, com per exemple el xassís d’un vehicle, el fuselatge d’un avió, un contenidor d’escombraries, un dipòsit, una llauna, un envàs de plàstic o les carcasses d’aparells (mòbil, ordinador, rentadora...).