3.1. Resistència

Quan camines sobre un pont, t’asseus en una cadira o agafes un ganivet per tallar, aquests objectes no es trenquen ni es deformen visiblement. Això vol dir que són resistents. Anomenem   resistènciaa la capacitat que té un material de suportat esforços (forces) sense deformar-se excessivament ni trencar-se. Podem establir, doncs, cinc tipus de   resistència mecànica, d’acord amb els cinc tipus d’esforç als quals poden estar sotmesos els materials:   a la tracció,   a la compressió,   a la flexió,   a la torsió i al cisallament.

3.2. Tenacitat i fragilitat 

Un martell és una eina que serveix per donar cops, i la seva característica tècnica més important és la seva resistència al trencament. També hi ha materials que es dobleguen, s’aixafen..., però no hi ha manera de trencar-los. Els materials que tenen aquesta propietat s’anomenen tenaços. 

 La   tenacitat és la propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se. És la capacitat de resistència al xoc. 

La   fragilitat és la propietat contrària a la tenacitat. Els materials fràgils es trenquen fàcilment en rebre cops o xocs. 

El vidre és un exemple de material fràgil (en ser colpejat, es trenca fàcilment), però bastant resistent a alguns esforços. S’utilitza, per exemple, per fabricar taules, prestatgeries, finestres, peixeres, etc.