3.5. Plasticitat  

Per fabricar determinats objectes i productes sovint necessitem utilitzar materials que es puguin deformar permanentment, sense trencar-se, per poder-los donar formes diferents. Diem, aleshores, que són   materials plàstics. La plastilina o l’argila són exemples de materials molt plàstics. 

La   plasticitatés la capacitat que té un material per adquirir deformacions permanents sense trencar-se.

Alguns metalls, com el coure, l’acer o l’alumini, també tenen la propietat de la plasticitat. Cal, però, escalfar-los per deformar-los amb facilitat.

De la plasticitat se’n deriven dues propietats més: la   ductilitati la   mal·leabilitat.

La   ductilitat és la propietat d’alguns materials de deformar-se permanentment en forma de fil prim sense trencar-se.

La   mal·leabilitatés la propietat d’alguns materials de deformar-se permanentment en forma de làmina molt fina sense trencar-se. 

4 Estructures

Observa al teu voltant. T’has fixat que hi ha multitud d’aparells i objectes que tenen una estructura? Algunes d’aquestes han estat creades per la natura (anomenades estructures   naturals): l’esquelet del cos humà, el tronc d’un arbre, la closca d’un animal, un rusc d’abelles, les formacions de pedra, etc.

En canvi, altres estructures, anomenades   artificials, han estat dissenyades i construïdes per les persones per satisfer les seves necessitats: ponts, edificis, xassís d’un cotxe, mobles, carcasses d’electrodomèstics, etc.