E Arcs, voltes i cúpules
Són elements arquitectònics que mitjançant l’ús de formes corbades serveixen per cobrir espais i recintes.
F Perfils
Les grans estructures metàl·liques es construeixen bàsicament amb perfils estructurals d’acer laminat en calent. Tanmateix, les més petites utilitzen sovint tubs estructurals(de secció rodona, quadrada o rectangular). No obstant això, cada cop són més freqüents les estructures metàl·liques fetes amb perfils i tubs d’alumini.
lunes, 30 de noviembre de 2015
4 Estructures
Una estructuraés un conjunt de peces o d’elements, units entre si, que serveixen de suport i d’esquelet d’alguna cosa amb la funció bàsica de suportar forces.
Tota estructura, per realitzar correctament la seva funció, ha de complir tres condicions:
A més, també convé que sigui tan lleugera com es pugui: pesarà menys, estalviarem material i serà més econòmica.
Una estructuraés un conjunt de peces o d’elements, units entre si, que serveixen de suport i d’esquelet d’alguna cosa amb la funció bàsica de suportar forces.
Tota estructura, per realitzar correctament la seva funció, ha de complir tres condicions:
- Ser resistent, per suportar les càrregues a les quals està sotmesa.
- Ser rígida, perquè no es deformi per l’acció d’esforços.
- Ser estable, per no bolcar quan està sotmesa a forces externes.
Elements de les estructures
Els elements d’una estructura són les peces que hi confereixen resistència i suporten els diferents esforços que hi actuen.Els elements d’una estructura són les peces que li donen resistència i suporten els diferents esforços que hi actuen. Els més rellevants són: fonaments, columnesi pilars, bigues, tirantsi tensors, arcs, voltesi cúpules, i perfils
AFonaments En algunes estructures, com ara els edificis, és la part que està sota terra i que serveix de base.
BElements verticals: columnes, pilars, murs...
Aquests elements verticals de les estructures solen suportar esforços de compressió i, en ocasions, esforços laterals de flexió. Exemples: columnes, pilars, potes, murs de càrrega, murs de contenció, etc.CElements horitzontals: bigues, travessers...
Són les peces, disposades en forma horitzontal (solen ser més llargues que no pas amples), que serveixen per suportar càrregues i que estan sotmeses a esforços de flexió. També solen suportar esforços de cisallament.DTirants
Són cables o barres, sotmesos a esforços de tracció, que serveixen per augmentar l’estabilitat i la resistència de les estructures. Els podem trobar als ponts penjants, les antenes de televisió, els suports de rètols, etc.jueves, 12 de noviembre de 2015
Estan formades per un conjunt d’elements resistents, units o engalzats entre si, que constitueixen l’esquelet de diversos tipus d’objectes o de construccions. Les més usuals són les estructures metàl·liques i les de formigó.
Segons la disposició dels seus elements, aquest tipus d’estructures les podem classificar en: tramades, trianguladesi penjants.
Segons la disposició dels seus elements, aquest tipus d’estructures les podem classificar en: tramades, trianguladesi penjants.
Estructures tramades
Aquestes estructures són formades per barres verticals (columnes i pilars) i barres horitzontals (bigues) que s’uneixen entre si de forma rígida per aconseguir formes tridimensionals. Els materials més utilitzats en aquest tipus d’estructures són el formigó armat (que incorpora barres d’acer corrugat dins l’estructura de formigó), l’acer i en menor mesura la fusta. Són les estructures utilitzades en la construcció de cases i d’edificis.Estructures triangulades
El gran desenvolupament de les estructures metàl·liques va tenir lloc a partir de la Revolució Industrial del segle xix. La pedra i la fusta van començar a ser substituïdes per l’acer, que es podia treballar més fàcilment unint peces senzilles i formant triangles, que és la forma geomètrica més simple que proporciona rigidesa, major resistència i resulta més lleugera.Tres peces unides formant un triangle constitueixen una estructura rígida encara que les seves unions no ho siguin.
Gairebé totes les grans estructures metàl·liques són triangulades: cobertes de naus, grues de construcció, torres d’alta tensió, etc.
Estructures penjants
Les estructures penjants són les que suporten el pes de la construcció per mitjà de cables o barres (anomenats tirants) que van units a peces de suport. Són utilitzades en ponts, envelats, etc.B Estructures laminars o carcassa
Estan formades per làmines o plafons units entre si que solen envoltar l’objecte, com per exemple el xassís d’un vehicle, el fuselatge d’un avió, un contenidor d’escombraries, un dipòsit, una llauna, un envàs de plàstic o les carcasses d’aparells (mòbil, ordinador, rentadora...).E Arcs, voltes i cúpules
Són elements arquitectònics que mitjançant l’ús de formes corbades serveixen per cobrir espais i recintes.F Perfils
Les grans estructures metàl·liques es construeixen bàsicament amb perfils estructurals d’acer laminat en calent. Tanmateix, les més petites utilitzen sovint tubs estructurals(de secció rodona, quadrada o rectangular). No obstant això, cada cop són més freqüents les estructures metàl·liques fetes amb perfils i tubs d’alumini.
4.2. Tipus d’estructures
Totes les estructures compleixen les mateixes funcions bàsiques, però no totes són iguals. Hi ha una gran varietat d’estructures, tant pel que fa a la forma, als materials utilitzats i al sistema de construcció. Consegüentment, en podem distingir diferents tipus: estructures d’armadura, estructures laminars, estructures massivesi altres (de voltes, pneumàtiques, geodèsiques...).AEstructures d’armadura
Tota estructura, per realitzar correctament la seva funció, ha de complir tres condicions:
A més, també convé que sigui tan lleugera com es pugui: pesarà menys, estalviarem material i serà més econòmica.
Són cables o barres, sotmesos a esforços de tracció, que serveixen per augmentar l’estabilitat i la resistència de les estructures. Els podem trobar als ponts penjants, les antenes de televisió, els suports de rètols, etc.
- Ser resistent, per suportar les càrregues a les quals està sotmesa.
- Ser rígida, perquè no es deformi per l’acció d’esforços.
- Ser estable, per no bolcar quan està sotmesa a forces externes.
4.1. Elements de les estructures
Els elements d’una estructura són les peces que li donen resistència i suporten els diferents esforços que hi actuen. Els més rellevants són: fonaments, columnesi pilars, bigues, tirantsi tensors, arcs, voltesi cúpules, i perfils.A Fonaments
En algunes estructures, com ara els edificis, és la part que està sota terra i que serveix de base.B Elements verticals: columnes, pilars, murs...
Aquests elements verticals de les estructures solen suportar esforços de compressió i, en ocasions, esforços laterals de flexió. Exemples: columnes, pilars, potes, murs de càrrega, murs de contenció, etc.C Elements horitzontals: bigues, travessers...
Són les peces, disposades en forma horitzontal (solen ser més llargues que no pas amples), que serveixen per suportar càrregues i que estan sotmeses a esforços de flexió. També solen suportar esforços de cisallament.D Tirants
3.5. Plasticitat
Per fabricar determinats objectes i productes sovint necessitem utilitzar materials que es puguin deformar permanentment, sense trencar-se, per poder-los donar formes diferents. Diem, aleshores, que són materials plàstics. La plastilina o l’argila són exemples de materials molt plàstics.
La plasticitatés la capacitat que té un material per adquirir deformacions permanents sense trencar-se.
Alguns metalls, com el coure, l’acer o l’alumini, també tenen la propietat de la plasticitat. Cal, però, escalfar-los per deformar-los amb facilitat.
De la plasticitat se’n deriven dues propietats més: la ductilitati la mal·leabilitat.
La ductilitat és la propietat d’alguns materials de deformar-se permanentment en forma de fil prim sense trencar-se.
La mal·leabilitatés la propietat d’alguns materials de deformar-se permanentment en forma de làmina molt fina sense trencar-se.
4 Estructures
Observa al teu voltant. T’has fixat que hi ha multitud d’aparells i objectes que tenen una estructura? Algunes d’aquestes han estat creades per la natura (anomenades estructures naturals): l’esquelet del cos humà, el tronc d’un arbre, la closca d’un animal, un rusc d’abelles, les formacions de pedra, etc.En canvi, altres estructures, anomenades artificials, han estat dissenyades i construïdes per les persones per satisfer les seves necessitats: ponts, edificis, xassís d’un cotxe, mobles, carcasses d’electrodomèstics, etc.
3.3. Elasticitat
Hi ha materials que quan hi apliquem una força es deformen, però quan s’hi deixa de fer força recuperen fàcilment la forma original. En coneixes cap?
Aquests materials tenen la propietat de l’ elasticitat. La goma, el cautxú, el neoprè, la silicona i el poliuretà (tipus de plàstic) en són exemples.
L’ elasticitat és la propietat que tenen els materials de recuperar la seva forma original després d’haver estat deformats per un esforç.
Tot i això, hi ha un límit de força, anomenat límit elàstic, a partir del qual la deformació és permanent i el material pot arribar a trencar-se.
La duresa és la propietat que indica l’oposició que ofereix un material a ser ratllat, penetrat o tallat.
Aquests materials tenen la propietat de l’ elasticitat. La goma, el cautxú, el neoprè, la silicona i el poliuretà (tipus de plàstic) en són exemples.
L’ elasticitat és la propietat que tenen els materials de recuperar la seva forma original després d’haver estat deformats per un esforç.
Tot i això, hi ha un límit de força, anomenat límit elàstic, a partir del qual la deformació és permanent i el material pot arribar a trencar-se.
3.4. Duresa
Si un material costa molt de ratllar, foradar o tallar per un altre, com ara el vidre o l’acer, diem que és un material dur. Ara bé, si el material (guix, argila, fustes naturals, etc.) és molt fàcil de ratllar o de penetrar, diem que és tou.La duresa és la propietat que indica l’oposició que ofereix un material a ser ratllat, penetrat o tallat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)